El 27 de març de 1303, les terres del Senyoriu de Culla (actuals termes municipals de Culla, Benassal, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, La Torre d’En Besora, Benafigos i Villar de Canes) van passar a control templari. En el document original, que encara es conserva en l’Arxiu Municipal, es poden contemplar les firmes de Guillem d’Anglesola (antic Senyor) i d’Arnald de Banyuls (Comanadador templari a Penyíscola), el qual va firmar en nom de l’últim Gran Mestre de l’Orde, Jaques de Molay. Els templaris van desembossar 500.000 sous valencians en la compra de Culla, que curiosament va ser l’última i més cara adquisició de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó abans de la seua controvertida desaparició el 1314.
A què es devia l’interés dels templaris per Culla? Per què la desitjaven amb tanta obstinació? A què es deuen 100 anys de pacient espera?
Moltes són les preguntes que ens sorgeixen en pensar quin motiu va poder portar als templaris a desitjar amb tant afany la possessió de Culla, sabent que va ser l’ordre més poderosa i rica d’Occident. Hi ha publicacions que ens parlen de la pràctica de la ciència alquímica, per les forces tel·lúriques, que sembla ser conflueixen a Culla. També es parla de terreny d’evasió per a instal·lar als nombrosos col·lectius de càtars, que des de mitjan segle XIII, baixaven en malparades condicions des d’Occitània. Es van establir per tot aquest territori dedicant-se a la comercialització de la llana. Tal vegada el seu interès estava justificat en la bondat de les aigües termals de la veïna població de Benassal. Encara que si per alguna cosa era important la possessió de Culla era perquè constituïa la frontera entre Aragó i València, un punt ideal per a l’expansió del Cristianisme.
La llegenda dels angles de la creu templària
Alguns estudiosos com Juan G. Atienza també parlen d’un “marcatge templari constant, vigilant amb la seua presència els nuclis mistèrics d’una geografia les coordenades de la qual van haver de ser establides des d’un lloc clau prèviament localitzat”. Per açò, Culla seria un d’aqueixos llocs determinats que podrien assenyalar amb exactitud la creu templària sobre la península.
