Pel que sembla, sobre aquesta font se situava el cementeri medieval. En aquesta zona s’han localitzat restes de làpides medievals adornades amb la creu de l’Ordre de Montesa.

Els costums religiosos de Culla també ens fan suposar que en aquest lloc se situava el cementeri. Seguint una tradició immemorial, la processó de rogatives de Culla a Sant Joan de Penyagolosa, en tornar al poble, puja pel Carrer de la Font i es deté poc abans d’arribar a aquest punt per a cantar un respons als difunts. La romeria, l’origen de la qual es remunta al segle XIV, encara se segueix celebrant el divendres i dissabte de la Setmana del Corpus Christi.

Segons una antiga llegenda, la font també oculta l’eixida secreta d’un túnel que comunicava directament amb el castell.

La làpida medieval

“A Culla totes les pedres parlen” se sol dir, atès que durant segles les restes dels monuments enderrocats han sigut reutilitzats en la construcció de cases i carrers. En cada paret o rajola trobem missatges que ens parlen de temps remots.

Sobre el portal de la casa número 16 es distingeix la següent inscripció llatina: IUDICIUM. DURISSIMUM HIS QUI REGUNT O MARIA SUSPIRANT MORTUI A ET PIA. “Aquells que governen tindran, un judici implacable. Oh! Maria, els difunts sospiren per tu compassiva.”